miércoles, 25 de junio de 2008

Un poema trobat....

Un poema trobat.

La pesta blava
El Liçondo es mirava la seva camisa blava(des de la mort de Franco no se l´havia posat),
pensà -malaguanyada!-fa fotre tisorada,va agafar la senyerai ho va cosir en un costat.
Veient que tota la dreta li reia la gracietaes va dir
-Vicente vas ben encaminat!
Doncs ara amb l´idiomafaré la mateixa bromaper ofrendar noves glòries,
Déu a mi m´ha triat
-ELS QUE AVUI SÓN BLAVEROSDEMÀ SERAN BALSEROSEL LIÇONDO HO SAPI ARA APRÈN A NAVEGARIAMB LA SEVA PATERA REMANTPER L´ALBUFERA PENSA -QUAN ME´N VAGI,
ON ANIRÉ A FER LA MÀ?
Va agafar la nostra parla es va proposar trencar-la i quatre amics seus
-blaveros-!
li van seguir la corrent, però d´aquells fatxes de l´Horta
i del de la bova torta arreu del món els filòlegs
encara se n´estan rient.
Passar de falangista a ultra-valencianista
no és tan fàcil com sembla
i els del PP d´Alacant
en plena esquizofrènia
diuen que per sota Dènia
a partir d´ara és Múrcia
demà, a veure què diran!

No hay comentarios: