La situació actual és al meu entendre crítica arreu del món. Hi ha problemes que ens afecten globalment i que si no s'aborden amb urgència i eficàcia portaran al col·lapse i a la destrucció del món tal com el coneixem. Pensem només en els desequilibris ecològics, la sobreexplotació dels recursos naturals, la creixent desigualtat humana, l'acumulació de la riquesa cada cop en mans de menys persones, la superpoblació, les onades migratòries en condicions inhumanes,... I aquest paisatge poc estimulant no és un diagnòstic d'un depressiu en hores baixes sinó l'argument dels informes que els comitès científics internacionals elaboren.
Per a mi, el major problema que tenim és la suplantació del poder polític per part de l'econòmic i el segrest del poder popular per part de les oligarquies. No perdré el temps presentant proves perquè crec que, hores d'ara, això és ja una evidència per a tothom que vulgui obrir els ulls. L'actual sistema polític està al servei dels poders econòmics i la classe política està o bé segrestada o bé és còmplice. En qualsevol cas no està al servei de la gent ni dels valors humans sinó que es fixa només en indicadors econòmics per a marcar les directrius polítiques. Aquest esbiaixament tan tendenciós i injust no pot ser fruit de la ignorància. Cal entendre doncs que hi ha una situació d'abús i explotació per part d'una minoria sobre la majoria arreu del món.
El sistema democràtic és incapaç de fer-nos sortir d'aquesta situació, no tant perquè no ho permeti -que sí ho permet- com perquè està controlat i dominat per persones que prioritzen els seus interessos per damunt dels de tots. Tinc diverses explicacions d'aquest fet com ara que els representants del poble són realment els nostres representants i fan el mateix que faríem nosaltres si estiguéssim al seu lloc. Suposo que un cop al poder és difícil mantenir l'honestedat quan hi ha tanta possibilitat i inèrcia per no fer-ho. No sé, en tot cas no és aquest el tema que ara vull tractar.
Voldria plantejar que per sortir d'aquesta crisi necessitem instruments completament nous i que, com diuen que va dir l'Einstein, no podem resoldre els problemes pensant de la mateixa manera com pensàvem quan els vam crear. En una altra entrada vaig parlar dels canvis 1 i els canvis 2. Els canvis 1 són canvis aparents, canviar-ho tot per tal que tot segueixi igual. Els canvis 2 són canvis radicals, canvis de paradigma, canvis agosarats, intuïtius, creatius, arriscats...
I són aquests canvis radicals i trencadors els que no veig en els anhels polítics de la gent del meu país. Estem centrats en la qüestió de la independència de Catalunya i ho fem amb els mateixos termes i conceptes que ens han portat a la situació dramàtica que estem. No veig propostes de canvi atrevides i creatives, no veig idees originals, no veig plantejaments que apuntin al cor i al creixement intern de les persones com a base de la transformació social, no veig innovacions en l'acció col·lectiva, no veig experiments, proves pilot, promoció de noves formes de gestionar-nos políticament i econòmicament.
Conec els moviments emergents tipus "Podemos", o el Procés Constituent, l'única font d'idees realment trencadores, conec la PAH i altres iniciatives... però em semblen minoritàries i amb poca força encara. El que sí té força ara és el moviment per a la independència. Aquí hi ha energia, entusiasme, passió, idealisme, acció, cooperació, unitat d'esforç per part de totes les classes socials i tots els sectors econòmics (sospitòs)... Sento enveja dels nacionalistes per ser capaços de generar aquesta onada de mobilització però també sento pena per una societat que només es motiva quan es toca el tret identitari. El "nosaltres"!
En el procés d'evolució moral les persones i les societats passen per diferents estadis. De l'egocentrisme, a l'etnocentrisme i d'aquest al mundicentrisme. És a dir, de defensar-me a mi podem evolucionar a defensar els meus. I més endavant defensem tothom perquè ens identifiquem com a humans. Doncs bé, el nacionalisme per a mi és etnocèntric, més evolucionat que l'egocentrisme però molt inferior al mundicentrisme en el qual defensem els valors per a tots els humans i només per als nostres. Els moviments minoritaris a favor de la justícia social i de noves formes més evolucionades de gestió política lluiten per a tothom. Els nacionalismes, només per a ells.
Els independentistes catalans voldrien o es conformarien majoritàriament en tenir un estat com l'espanyol. Seria un gran avenç per a ells i per a mi seria la mateixa desgràcia. Passaríem de les misèries i les submissions espanyoles a les catalanes... i tots contents. Canviar-ho tot per no canviar res. Les elits econòmiques estaran encantades i no hi posaran cap inconvenient mentre puguin seguir manipulant el poder ja sigui a través d'en Rajoy o d'en Mas.
El canvi que necessitem és el de trencar les regles del joc, rebel·lar-nos contra l'opressió dels abusos del capital i de la imposició de la injustícia i la desigualtat. Motiva més però canviar el color de la bandera. Això és per a mi tot un diagnòstic.
I ja sé que alguns pensaran que una cosa no és incompatible amb l'altra. Molts, i jo entre ells, pensen que la creació d'un nou estat pot facilitar la construcció d'un nou model social més just (Per això votaré la independència tot i no ser nacionalista en absolut) Temo però que si juguem al joc del sistema corrupte, el fruit que en sortirà serà també corrupte. Igual com un polític es veu empassat pel poder, un poble que no s'enfronta al sistema i el fa servir per als seus objectius, acabarà essent empassat pel sistema. N'estic segur.
Se m'acut que hauríem de fer política de les persones, que hauríem de parlar a la sobretaula, al bar, a la feina, en família... de la importància que les persones siguin conscient de l'opressió a que ens tenen sotmesos els poders econòmics. Poc a poc tot el que fem -fins i tot la lluita independentista- hauria de quedar amarat d'aquest anhel de justícia per damunt de tot. Potser aleshores els grups, els partits, els moviments començarien a desplaçar el centre de gravetat de les seves propostes i accions cap a la defensa de tots per sobre del "nosaltres". Això seria un senyal que estem passant, com a societat, del nivell etnocèntric al mundicèntric. La notícia que està esperant el món sencer... i no només Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario