Una de Valenciáns!

ALS VALENCIANS: ¿QUÈ HI HA DARRERE DE "LAPAO"?
(Text de Josep Balansó Saborit-Vilar)

Benvolguts valencians, llegiu esta llista: Abella, Albelda, Alós, Bellmunt, Bellver, Benavent, Camarasa, Capella, Cardet, Claramunt ("Claramonte"), Eixea, Mont-ros ("Monrós"), Lledó, Montoliu, Mur, Pallarés, Paüls, Pinyana, Puigcerver, Roda, Rosselló, Sunyer, Tamarit, Tormo. ¿Quina sensació haveu tingut després de llegir eixa de noms? Molt segurament, almenys els valencians de la Plana Baixa, deveu tindre el record de quan els professors passaven llista en començar la classe a l'institut. Tots eixos cognoms, o la bona majoria, vos sonen molt familiars i possiblement tots ne tenim algú darrere, mas que siga a l'arbre geneaològic (en el meu cas, tinc "Capella" per totes bandes). Tot això que haveu llegit són els noms dels pobles situats a una banda i l'altra de la frontera entre Aragó i Catalunya. Si alguna volta teniu l'ocasió de sentir com parlen les persones d'eixes viles no podreu evitar pensar que entre ells i els valencians hi ha un lligam innegable. Sentireu "açò", "esta", "eixa", "ací", un vocalisme tan paregut al nostre (fins i tot a Sort diuen "dònò" -dona-, com tants valencians) i una entonació que per a un valencià de la Plana no és tan distingible del valencià dels Ports i el Maestrat. Sempre he cregut, tinc el convenciment, que eixa regió entre Aragó i Catalunya és la que més repobladors va aportar a l'Estat valencià, Regne de València, que fundà Jaume I al segle XIII. Molt sovint eixes famílies de les conques dels rius Segre i Ribagorça arribaven amb persones de llengua aragonesa de pobles veïns (Albalat(e), Montsó -"Monzó"-, Montsonís), una llengua que encara en aquell moment era molt pareguda al català de la Franja (s'entendrien perfectament i difícilment percebrien ser dos pobles massa diferents).

Molt sovint els valencians tenen la percepció que el "català" és una llengua "diferent" a la que ells parlen. No els culpeu, per als valencians, el "català" és allò que parlen a Barcelona, però si senten com parlen els d'Albelda, Capella o Montoliu, difícilment podran negar, no tan sols la familiaritat d'eixos noms, sinó que eixes persones parlen una variant de la seua pròpia llengua (o al contrari, si voleu). Quan un valencià coneix la Franja, els seus habitants i el seu parlar, sent ràpidament una afinitat que s'ha mantingut al llarg dels segles. Encara recorde fa anys quan casualment me trobava a l'Hospital d'Alcanyís (on van els malalts del Matarranya), una sala d'espera on totes les persones parlaven allò que en ma casa en dirien "valencià". Jo, en el meua ignorància, els vaig preguntar si eren de Morella i aquelles persones, molt amablement me varen dir: "Som del Matarranya i parlem com vatros, els de Castelló".

Quin descobriment el meu... Encara ara pense en aquelles persones, que difícilment puc dir que foren part d'un poble, o d'una identitat, que no fóra la meua també. En estos dies, el PP d'Aragó farà vore que esta part del seu territori parla "LAPAO" ("Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental"). No costa adonar-se del que hi ha darrere de "LAPAO": l'intent patètic i pervers d'esborrar, ni que siga nominalment, el lligam de la Franja amb els seus germans catalans i valencians.

Potser a poca gent del País Valencià els puga interessar el destí de la Franja de Ponent. Com a valencià que ha conegut la Franja, vos convide a no deixar-los de banda en els vostres pensaments i reflexions. J. Saborit.