Un cirerer al balcó
Per fi uns dies de festa, bé tan sols tres, però tres dies seguits. Diferent a un cap de setmana, aquests sense cap compromís. Poder descansar, no tenir que posar el despertador per llevar-te pel matí... quin plaer.
Però... un mal de cap intens, com si em tingués que explotar amb unes punxades de dolor que em fan sentir que s’acaba el mon em fan saber que aquest dies no seran com jo he planejat.
Per acabar d’arrodonir, vaig tenir que marxar, no podia esperar, conduir força lluny. Tenia que portar un cirerer cap a casa. O el deixava morir o intentava salvar-lo canviant la seva casa per un test. I ja em veu en a mi amb una aixada a la mà, picant el terra per treure el cirerer sense fer-li cap mal a les arrels. Cada cop que donava al terra em ressonava al cap. Però encara que no ho creieu quan vaig acaba era tanta la il.lusió que el mal de cap havia minvat.
Vaig arribar a casa després de conduir durant una hora, cansada, encara amb mal de cap però amb una cosa diferent, amb il.lusió.
Vaig preparar el test vaig posar el cirerer, el vaig cobrir de terra, el vaig regar i per fi ... tenia el meu cirerer amb mi.
Sabeu el millor, estic desitjant que arribi la primavera per veure els seus brots despuntar. Que arribi el dia de veure’l tot cobert de flors i al final ple de cireres vermelles i lluentes i poder-les tastar.
Ara entenc la fal.lera que tenia el meu pare per anar a l’hort.
.
.Us desitjo de tot cor que aquest any 2011 tingueu: il·lusió per viure, esperança d'un futur, fe per aconseguir el que us proposeu. O millor dit... que vosaltres també tingueu un cirerer al balcó.
Feliç any nou...
Moltes gracies Palmira per aquesta felicitació!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario